Centre de creació, producció i difusió d'art contemporani
3/11/09
Art Lovers/Institut de batxillerat artístic Celestí Bellera
El dimarts 3 de novembre l'Oriol Fontdevila, comissari de la propera exposició a l'Espai d'Arts, acompanyat de l'artista Aníbal Parada i de Glòria Giménez, tècnica d'arts visuals,entren en una de les aules del CTUG. L'Anna Estany, professora de batxillerat artístic ha estat prèviament avisada de la interrupció. La intenció de l'Aníbal es que els alumnes s'engresquin a realitzar un treball paral·lel al que ell realitzarà a l'Espai d'Arts.
S'explica als alumnes un dels projectes que engloba la propera exposició a l'Espai d'Arts, anomenada Art Lovers. Algunes controvèrsies a l'entorn de la topografia de l'art. L'exposició vol ser un apropament a tots aquells interessats en l'art que queden al marge de les exposicions,o que només formen part del públic que les visita.
El projecte de l'Aníbal Parada contempla poder "treure" una de les parets de la Sala Miró de la Facultat de Belles Arts. Aquesta sala s'utilitza habitualment per evaluar els treballs dels alumnes, determinant d'alguna manera el tipus de treball que allà s'hi presenta.
El projector mostra les entrevistes que l'Aníbal ha estat realitzant a estudiants de Belles Arts en relació a com veuen ells el seu projecte de "treure" la paret.
Es pregunta als alumnes sobre possibles accions que els podrien fer pensar en com es pot intervenir artísticament a través de l'espai públic.
Quin desafiament comporten aquests projectes de les normes que construeixen la vida quotidiana?
Ens podem plantejar realment la possibilitat de generar transformacions a nivell social per mitjà de la pràctica artística?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
49 comentarios:
Inici dels comentaris, quines accions esteu valorant en relació amb el projecte Art Lovers/ Sala Miró?
No crec que això que vols fer serveixi per alguna cosa. Tirar una paret? No crec que aixó et serveixi per reivindicar, només per a fer soroll. No crec que gaires persones e parin a pensar en el autentic sentit o que entenguin la teva idea de reivindicar la falta de llibertat dels alumnes de Belles Arts -a més probablement no et donguin els permisos-. Una altre cosa que m'ha cridat l'atencio es el fet de que hagis de contractar paletes. No tindría més sentit o més mèrit que ho fesis tu. Pot ser no conseguiríes tirar-la tota, peró pot ser tindría més sentit o més "força". Jo crec que queda molt fred, no crida l'atencio d'una manera útil ni positiva el fet de que hagin vingut uns paletes i l'hagin tirat, tenint en compte que, ja d'entradad la idea no la trobo ni útil ni positiva.
A part, crec que qui tingu dos dits de front no valori positivampen aixó, ja que tota aquesta parafernàlia s'ha pagat amb diners públics, dels impostos que paguem tots els ciutadans.
Em semble que treure aquesta paret pot ser una mica insegur, sobretot pel fet de donar pas a un parquin(encara que no se qui entra en aquest parquin).
Quina impressió creus que tindrá la gent?
L'idea de l'Ànibal es molt xocant per el públic . Quan va venir Anibal i ens va dir que volia tirar la paret de la Sala Miró i exposar les restes al Roca Umbert, tothom ens vam quedar callats i ningú va dir res.
L'idea es reivindicadora vol transmetre que l'art no es sol una visió estètica, sinó que va mes enllà de l’ institució de les arts. Reivindica la coacció dels professors en l'art.
Crec que pots ser una manera de reivindicar molt forta però impossible de aconseguir.
Sobre el projecte de l' Anibal penso que es una mica complicat de realitzar.
Crec que la seva idea de tirar la paret de la sala Miró per dir que els estudis d'art estan limitats, te un procés difícil.
La seva idea de “reivindicar” tirant la paret de la sala d’exposicions de la seva facultat, em sembla be, però penso que si ell mateix va dir que no tenien prou pressupost i que havien de parlar amb el director de la universitat entre d’altres persones, es molt complicat d’aconseguir i en tan sols un mes. Crec que es necessita molt pressupost per reivindicar una cosa que penso que no li servirà per gran cosa. (potser per dir que va aconseguir el que volia). Em faig moltes preguntes: una vegada tregui la paret per “trencar” amb els límits que ens posen a l’educació artística, que? La portarà a l’espai d’arts i que passarà? En cas de que aconsegueixi treure-la i tornar-la a posar, qui es recordarà del seu projecte?
Espero trobar respostes a totes les preguntes...
A mi em sembla bé, peró hi han uns inconvenients. Es el no entendre perque has de treure una pared perque es vegi un parking ja que no es un lloc que cridi l'atenció.
No se el que pretens fer amb tot el procés, una altre cosa, quan vas venir a visitar-nos ens vas explicar que el presupost potser no arribaria per fer tota la operació de 'treure' la pared i portar-la a la roca umbert, perque havies de contractar els paletes.
Yo crec que si es la teva idea, ha sigut la teva imaginació, hauries de fer tot el proces de 'treure' la pared tu, encara que sigui un tros més petit.
la meva visió sobre el fons d'aquesta acció es: conciderant que les obres que s'exposen en aquesta sala(Sala Miró de la Facultat de Belles Arts) només són visibles per tal de qualificar-les,
al treure una paret de la sala, la qual dona al carrer, la meva sensació es d'obertura a d'altres tipos de públic.
Opinió sobre el projecte d'Aníbal:
Penso que pel significat que vol transmetre de llibertat, de treure aquella claustrofovia de una sala tancada, limitada...està bé, però trobo que aquest projecte és massa exagerat i complicat. Podria fer algo que simbolitzi el mateix però sense ser tant exagerat i complicat per duu a terme.
Per altre banda lescusa de no poder tirar endevant el projecte per tema econòmic no cola, crec que si realment ho vol fer podria buscar alternatives com ara que no tingués tant personal per fer-lo, que ell també s'enbrutés les mans, llavors potser si que li arribaria el presupost, o bé, a més de un transoprtista demanar que li deixin posar les runes del mur a dins de la sala, o al parking del davant i daquesta manera també et treus un personal més.
O es que vol simbolitzar algo portant les runes a la sala d'espais d'art?
I.Xandri
La meva opinió sobre aquest projecte es, que aquesta acció de voler tirar a terra una paret que al mateix temps de donar al carrer també forma part de l'interior d'una habitació, anomenar-ho art es realment una tonteria, en comptes d'art sembla sols una protesta.
A mi em sembla bé, peró hi han uns inconvenients. Es el no entendre perque has de treure una pared perque es vegi un parking ja que no es un lloc que cridi l'atenció.
No se el que pretens fer amb tot el procés, una altre cosa, quan vas venir a visitar-nos ens vas explicar que el presupost potser no arribaria per fer tota la operació de 'treure' la pared i portar-la a la roca umbert, perque havies de contractar els paletes.
Yo crec que si es la teva idea, ha sigut la teva imaginació, hauries de fer tot el proces de 'treure' la pared tu, encara que sigui un tros més petit.
La idea de voler reivindicar que l’art no té barreres em sembla em sembla bé, però la idea de tirar una paret, posar-la en un camió i portar-la fins a aquí, a la RU, no se que té a veure. És un projecte costos i difícil de fer.
Jo crec que a la gent no els hi agrada treure coses que han estat sempre en un lloc perquè formen part de les seves vides, encara que sigui per el seu bé. Quant tiren a baix un edifici del poble o de la ciutat, un edifici d’aquells antics que sempre han estat. Et fa llàstima perquè ha estat allà des de que tu pots recordar.
Crec que la idea de tirar la paret pot ser bona en el sentit de qui la entengui.
El sentit que jo li he trobat, es que, podria ser bona idea en el sentit de reivindicar l'art, ja que la feina de l'artista no es res fàci i no està prou valorada. A més és un món força tancat, per aixó, crec que tirar la paret seria una manera de dir que l'art està obert a tothom.
Opino que la idea es bona, pero tindria que ser ell qui tires la paret amb l'ajuda de persones que estiguessin d'acord amb el projecte.
La meva opinió:
A mi hem sembla bé però malament, hem sembla bé perquè és veu l' exterior i no sempre el mateix, ja que una vegada tirada es veurà un parquing.
però no ho veig bé, perquè no ho veig gaire lògic. No li veig gaire sentit en tirar una pared per transportar-la i posar-la a la fàbrica de les arts, i perquè si la tiras entraria tothom. hi tampoc li veig sentit si després de l' expossició la tornaran a construir.
Jo penso:
Crec que haurias de fer un altre projecte o només extreure un troç de pared o fer-li un forat ja que no seria tan d' embolic per treure-la exportar-la i tot o tan sols poder tú fàbricar una pared si la fabricas tú, potser seria més facil però més car, si vols contractar a paletes.
Crec que esta moltbé que tregui la paret, perqué es vol trencar una cadena educativa artistica,segons ell i altres persones la ensenyansa de l'art es limitada i no poden acabar de fer el que ells realment voldrien. Tirar la paret també significa que es vegi més enllà de la Sala Miró.
penso també mes que art es protestar.
La meva proposta:
Ami personalment m'agradaria trencar am l'estereotip de dir que l'art es per la gent que no sap que fer, per exemple la ESO podria ser-ne un exemple:
Si un nen/a no serveix per fer alguna modalitat de ciencies per exemple, el fiquen al credit de visual i plàstica que allà son els que no volen fer res.
jo personalment l'any passat vaig triar el credit de visual i plàstica i a classe mes de la meitat estaben a aquell credit per obligació o perque deien que era el mes fàcil.
i també crec que l'art a les escoles esta poc valorat, per el que e vist jo a la ESO es fa una mica de visual i plàstica i musica i aixo un any si un any no.
s'hauría de valorar més a les escoles.
jo el que faría es posar més hores de visual i plàstica, que sigui una assignatura més de les importants.
Jo el projecte que faría es anar al director d'una escola, a l'ESO i proposar que fesin una semana o dos que hi haguesin mes hores de visual i plàstica, una o dos hores mes de les normals en credits( un credit de visual i plàstica abarcan 2h com a màxim) que veiesin els alumnes que l'art també es important i que no només es català, castella i matemàtiques, que els alumnes al horari veiesin en un futur que visual i plàstica també es important.
Jo penso que es una idea una mica extravagant. Crec que amb aixó vols cridar l'atenció de les persones que normalment no miren obres d'arts. Es una bona idea, com l'extracció de la paret, pretens trencar amb un tópic, el fet de que una obra d'art esta exposada a una pared.
També hauries de pensar en les conseqüencies de la teva obra. Al trencar la pared deixas un espai al descobert i aixó pot causar problemes.
La meva idea: Si el que vols fer es 'trencar' un tópic potset hauries de plantejar-te fer una obra al carrer. Agafar qualsevol objecte i fer-lo diferent en un espai obert a tothom com és el carrer.
--Jo penso que aquest progecte l'han fet per cridar molt l'atenció del públic i per el sol fet de fer això s'ha gastat diners i ha necessitat adbocats perquè li deixessin fer. A mi personalment no hi trobo el què d'aquest progecte. Magrada el fet de que ho ha fet per dir que l'art no té barreres però tot hi així ho podria haver representat d'una altre manera.
-Trobo que l'art està molt poc valorat, que tothom es pensa que és una cosa que pot fer tothom. L'art és algo que has de sentir, i després apendre a fer-ho millor, però si no ho sents no pots millorar per molt que t'esforcis en fer-ho.
Mireu l'enlaç sobre Chris Burden i les seves "controvertides" accions dels anys 70...
http://es.wikipedia.org/wiki/Chris_Burden
proves2
Entenc o crec entendre el que pretens amb aquesta obra i crec que la idea és mol bona, però com l'has desenvolupat ni com la vols posar en pràctica. És a dir, sí tirem una pared, però no crec q sigui una bona idea tirar la de la Sala Miró de la facultatm, sinó un altre que també formi part del món de l'art. Ara hauria de dir les meves idees sobre quina paret tiraria jo, però la veritat és que no en tinc cap.
Llegin els comentaris dels meus companys, he descobert que pretenies contractar algu per tirar la pared, cosa que no em sembla raonable. Penso que ja que vols fer un projecte tan personal i significatiu, hauries de tirar tu o intenatar tirar tu la pared, perquè si no ho aconsegueixes també conseguiras dir algua cosa, com per exemple que una persona sola no pot millora la sala d'esxpocisions o la galeria. Així que, encara que reolzo el teu projecte, hi canviara moltes coses, i si encara hi ha temps pots replantejar el projecte.
Penso que és una idea molt atrevida i que el rerefons de tot això és el moviment crític que pugui desencadenar tot això. Incloure-ho en un projecte per exposar en una sala és la manera de que aquest acte causi polèmica, perquè el que tinc molt clar és que això d'enderrocar una paret ho pot fer qualsevol persona sense ser "artista", però la sensació que causaria seria incompresa, en canvi Anibal el que està aconseguint es tot un seguit d'accions, opinios, discusions...
Jo crec que la idea de "tirar" una paret, sí que és una bona idea, ja que no sempre l'art s'ha de percebre, sinó que també ha de generar una sèrie d'opinions, siguin bones, o dolentes. La veritat, és que projectes com aquest els trobo força interessants,però també entenc, que hi hagi diversitat d'opinions. No pots demanar, a tothom que reconegui com a art, "tirar" un paret, perquè no tothom es monta la pel·lícula, que és una crítica al blanc ( que significaria per mi opressió), o per rebelar-se contra el sistema.
Em crida l'atenció, definitivament, la magnitud de l'acte, de grans dimensions, i d'un pressupost elevat, que considero que mourà, una gran massa de gent, almenys de la universitat.
La idea de tirar una paret es molt extranya esta bé que vulgui expresar la seva idea perque suposu que per a ell es important expresar el que sent, i si es tirant una paret doncs es tirant una paret, però quant la paret ya no hi sigui per a mi veure un parking em deprimeix bastant, i suposu que almenys a algunes persones els hi pasara el mateix, però bé això es una opinió personal. Perque si es vol representar llibertat, perque un parking? perque no l'exterior?.
Com que no estic a Belles arts, no puc entendre del tot les motivacions que et porten a voler tirar endevant un projecte d'aquest tipus.. Alguna cosa he llegit sobre la falta de llibertat. Si és així, la idea no està malament, pero no entenc perquè vols que es vegi el pàrking.. personalment a mi, tirar a terra una paret i trobar-me amb un pàrking, no em provoca cap sentiment d'alliberació..
Per altra banda, si el teu projecte consisteix en una "rebel.lació" contra l'establert, no entenc per què vols demanar permisos i contractar paletes, i trobo que seria més significatiu que ho fesis tú mateix.
Però en tot cas, estàs creant polèmica, i aixó ja és molt.
El projecte d'aníbal em sembla bé, per què al treure els de la mateixa universitat, doncs fa,
que aquest simple treball de tirar una paret, que és molt difícil de aconseguir tots els permisos
per intentar que això s'aconsegueixi, i això ja fa que tot sigui un esforç, i això segur que ho valoren molt
a la universitat.
jo, penso, que després de tirar la pared, l'Aníbal, podría pintar el terra de gris, i fer, com una carretera,
amb ratlles blanques i que es vegi, com si els cotxes, que estan estacionats al parking, com si estiguéssin a la carretera, i com
si entréssin en la universitat.
Jo estic amb la gent que opina que és ell qui hauria de tirar la paret a terra, encara que un tros de menors dimensions. Tot i que també penso que la gràcia és justament treure la paret sencera, per`l'art s'ha d'adaptar als límits físics. Si no més ho intenten 4 persones, el tros haurà de ser més petit...
Pel sol fet de ''revelar-se'' contra la monotonia i sortir del que està considerat correcte, em sembla bé el projecte, però crec que serà efímer, l'efecte que es produirà sobre la gent.
mes coses sobre chris burden que va ser estudiant darts i tambe professor
http://www.uclm.es/cdce/sin/sin3/burden1.htm
L'idea de l'Ànibal em va impressionar molt. Quan va venir l'Anibal i ens va dir que volia tirar la paret de la Sala Miró tots ens vam quedar callats sense dir res, perquè al principi ens semblava una mica il·lògic agafar les runes d'una paret i traslladar-les a la Roca Umbert, i a més perquè tirar la paret si al darrera només hi ha un parking?
Però al cap i a la fi té sentit, vol donar llibertat a l'art i que l'art que és exposat en aquella sala sigui visible per la resta de gent.
www.luzbroto.net
nois i noies us convido a llegir detingudamaent el diari de la PEDRA de Sant Corneli
i en parlarem despres ...
Entre nosotros/una novela de misterio.
Lo que algún día haré público es que ya lo había planeado todo cuando me decidí hacer una obra de fin de curso, una que dejara en mi recuerdo de manera viva mi tránsito por la facultad. Intenté pensar en algún aspecto de la propia universidad que yo pudiera transmitir, exponer o sobre el que pudiera hablar; la organización de una escuela, incluso la de Bellas Artes(UB) resulta demasiado rígida para tratar con estas cosas; no hay mucha libertad para aceptarlas, así que eso fue lo que busqué exponer. Hice una propuesta concreta que yo creía inaceptable por una u otra razón con el fin de exponer esa inaceptabilidad. Es cierto que aún hay posibilidad de que sea aceptada, lo que, de suceder, hundiría por completo mi plan inicial, pero todo va funcionando muy bien. De todas maneras y a estas alturas del proyecto continuo empujando hasta el extremo para engañarlos entre ruegos para que la pared se venga abajo y que la propia institución sea quien autorice el derribo, cosa que va mas aya de lo que podemos entender por “crítica institucional”. En literatura me han gustado siempre las historias de misterio en las que no se sabe qué pasará hasta el último momento y quería transponerlas también a mi propia obra.
Anibal,m'ha sobtat aquest inicial interès per endur-te un "record" de la facultat, perquè fins ara el projecte es recolzava en la "idea" de desafiar la institució. Penso que la part d'implicació emocional el fa diferent del projecte de la Luz Broto...
Com que jo no hi era quan Anibal va fer la presentació del seu projecte, no entenc del tot la finalitat que té; si el que vol és veure la reacció de la gent en fer aquesta acció, personalment no crec que sigui una representació artística. Si el que vol és fer una crítica, ho veig més lògic, tot i que em sembla una tonteria el que he vist que han dit en altres comentaris sobre el fet que s'ha contractat a uns paletes per a fer l'acte de tirar la paret. Penso que si es vol tirar una paret, t'has d'emportar un bon martell, així demostres més la teva voluntat per a dur a terme l'acció. Encara que potser dic el que dic perquè actualment, no tenim molt clar el que significa "art contemporani", o més aviat, què és el que vol crear.
Crec que la idea que ha tingut Annibal està bé, perquè és una manera de trencar límits a la educació ( una mica), encara que és arricada i crec que és una bona critica a la educació, perquè moltes vegades segueix una manera de fer, sense possibiltat de variacions i el fet de que ell vulgui d'alguna manera trencar aquesta linea crec que pot ser molt interesant.
El fet de només fer-nos reflexionar sobre aquest tema, ja d'alguna manera pot aconseguir aquest trencament del pensament de que l'educació ha de seguir una linea recta sense poder transformar-la.
Aquest pensament es pot aplicar a qualsevol altre cosa.
Jo segur que ho faria d'alguna altre manera, però la idea crec que és molt interesant.
Per posar un exemple en la educació de pares a fills, tembé hi ha molts límits encara avui día. Però la veritat és que no se com ho expresaria.
M'encanta la idea, trobo que la concepció tant limitada de l'art que tenim en la qual aquest no pot sortir de un simple recuadre o full s'ha de terncar per a assolir un concepte mes profund i general.
Tot allo que explica alguna cosa, que algú ha fet per ensenyar.
En aquest cas el projecte Sala Miró es una proposta atrevida i que busca trencar el gel dràsticament, i això m'agrada. Però el que no m'agrada d'aquest projecte es la parafernalia formal: com han dit alguns companys, que ensorrar la paret ho façin els paletes, ja que el projecte es de l'Aníbal sería molt més contundent que ho fes ell(entenc que es díficil aconseguir això)i encara més contundent si alumnes de la facultat tambè l'ensorressin amb ell, doncs l'argument que planteja tindría molta més força amb el suport de les persones que reben aquesta "discriminació" artistica.
Apart d'aio crec que s'ha de fer molt ressó d'aquest acte un cop fet perquè així tingui realment importancia i no es quedi en sols tirar la paret sinó en exposar el perquè i aquests arguments sobre la concepció de l'art tant interessants que es proposen
Adrià
Creieu que un artista ha de fer sempre ell la feina manual?
Si tot va bé aquest dilluns tornarem a l’aula l’Aníbal i jo, acompanyats en aquesta ocasió de la Mireia C. Saladrigues, que és una artista que també participa en la realització de l’expo Art Lovers. El dilluns per tant podem mirar de respondre algunes de les qüestions que plantegeu amb els posts, mentre que per ara m’agradaria més subratllar un aspecte que en prou feines heu considerat amb les vostres opinions: la paret que estem tramant d’enderrocar no és una paret qualsevol de la facultat, sinó que es tracta de la paret d’una aula que simula ser una sala d’exposicions: la Sala Miró és un lloc on els artistes poden emprovar els seus treballs i els professors avaluar-los. Per tant, entre els sentits que crec que són importants de considerar de l’acció que proposa l’Aníbal hi ha l’espai en concret que es posa en qüestionament, el qual es construeix segons el paradigma clàssic de les galeries d’art, és diàfan, amb les parets blanques, els sostres alts; i, així mateix, podem trobar-hi forces correspondències amb la mateixa sala d’art de Roca Umbert –es tracta de la tipologia clàssica de l’espai d’exposicions, l’anomenat “cub blanc”.
L’acció d’enderrocar la paret d’una sala –la de la universitat- i portar la runa a l’altra sala –la de Roca Umbert- penso que té sentit en tant que es tracta d’una interrupció simultània dels dos espais, una mena de curtcircuit, el qual penso que també desafia allò que en ambdós espais hi esperem trobar: a la Sala Miró un forat que es realitza amb el suport econòmic i logístic d’una institució dedicada a l’art; i a l’Espai d’Art de Roca Umbert un conjunt de runa que procedeix de l’educació artística –deixalles, literalment-.
Més que d’una reivindicació a l’ús el què volem produir és una reflexió tant a l’entorn del sistema cultural com a l’entorn del sistema educatiu, així com a l’entorn de les connexions que existeixen entre aquests dos camps. Perquè, finalment, tant amb la intervenció de l’Aníbal com amb l’expo Art Lovers en general, les reflexions que volem generar són a l’entorn de la relació de l’art amb els contextos on té lloc. I així la reflexió es pot concretar amb una pregunta com és: en quina mesura l’arquitectura i els codis de comportament, els hàbits i les normes que s’associen a les sales d’exposicions condicionen a la construcció de l’art mateix? I en aquest sentit, allò que sovint es diu de l’educació artística, que és on es reprodueixen un seguit de normes i hàbits que coerceixen la pràctica de l’art, en aquesta ocasió ho posem en relació a la mateixa sala d’exposicions, en la qual, per tot allò que té associat, també podem pensar que condiciona que l’art i els coneixements que es troben en aquests entorns siguin d’una determinada manera.
Doncs l’art probablement no es pugui considerar en cap cas com a quelcom desvinculat dels contextos on té lloc, i per aquesta raó un projecte com el de l’Aníbal també el trobo interessant en tant que per mitjà de l’art és com posa en relació dos contextos determinats i en desafia els paràmetres, i no a la inversa, que és com més sovint passa.
A banda de referents com el Chris Burden i altres relacionats amb la crítica institucional, penso que us pot interessar conèixer els següents projectes, relacionats directament amb la transformació de contextos educatius:
AULABIERTA:projecte d’una comunitat d’aprenentatge formada per estudiants a la Facultat de Belles Arts de Granada, els quals varen procedir a la construcció del seu propi aulari amb un programa d’activitats que decideixen ells mateixos i el negocien amb l’estructura universitària per tal de que pugui tenir validesa acadèmica. http://aulabierta.info/faq
PROJECTE3, que va impulsar LaFundició a l’IES Joanot Martorell d’Esplugues del Llobregat, amb el qual es va procurar realitzar una intervenció a l’espai de l’escola per mitjà d’un procés col•laboratiu de construcció de coneixement amb els estudiants i docents. www.lafundicio.net
L'artista dona una idea, però ha de ser partícip d'aquesta, és a dir, es clar que ha de formar part d'allò manual. Si la seva idea es provocar i revelar-se a una societat, és ell el principal protagonista de l'acció; si el projecte tracta de tirar la paret, ell no només haurà de promocionar-ho sinó de participar en l'ensorrament.
Jo trobo que és mes important el procés de creació que el resultat realment, per tant, proposo allargar aquests dubtes sense demanar una resposta final. Qüestionar els límits d'expressió, la llibertat, la no-llibertat...perque no és interessant veure el final.
Per tant, una de les meves idees seria organitzar als estudiants d’Arts plàstiques i escèniques del centre per presentar un seguit de performances (utilitzant totes les definicions d’aquesta) als voltants de la Facultat de Belles Arts (cada modalitat amb unes consignes prèvies) per expressar la repercussió de la llibertat i la no-llibertat, senzillament pel fet de fer reflexionar a tot allò amb vida i raó.
(Aquest projecte està revivint les meves neurones!)
Jo crec que tirar una paret és una manifestació artística depenent del context o àmbit en el que ho fas, i també tenint en compte l'objectiu o finalitat de l'acció. A més, crec que s'ha de valorar la manera de com s'exposa el projecte i el públic al que va adreçat. És lògic que una persona gran no entengui el perquè d'aquest fet, però potser tampoc ho entén algu molt més jove si no se l'hi explica què es vol aconseguir amb una moguda com aquesta.
Inicialment em semblava una bestiesa, però a mida que l'Aníbal ens ho anava explicant, m'anava convençent a mi mateix que potser sí que funcionaria, tot i que la moguda que comporta potser no serveix per a res. Però si realment es creu allò que es defensa es pot complir allò que es vol.
Hem tingut una segona visita de Anibal , de la Mireia i de Oriol ... avui sobretot la Mireia ens ha explicat el seu treball i això ha anat molt be perque els alumnes entenguin que es un projecte i la diferencia amb una pocasoltada.
Cuan hi ha extranys a l 'aula no explican gaire el que pensen , pot ser per timidesa pero despres fem sessions de reflexio i diuen coses molt lògiques.
Aquesta manera d ensenyar en molt revitalitzadora , ja que cada nou any podem treballar coses ben diferents i des de el mateix moment de la produccio i si els estudiants poden participar i ser part del treball molt millor , això no ho oblidaran mai....
i n 'hi ha que neixen ensenyats oi Manel?
El projecto que presento es tirar aviones de papel desde la torre MAFRE.
Lo decidi en una excursion a ver el projecto de Luz Broto,tras un dilema con una profesora.Cayo en dia 13, asi que ademas de decidir hacer ese projecto decidi que callera en dia 13.
Fuí a Mafre y me quede en las puertas,me dijeron que era una de las torres mas seguras de barcelona y que era imposible. Siempre me quedé con la espina de no poder haberlo hecho o que no me dejaran pero cada vez veo projectos mas complicados que el tirar aviones de papel desde la torre Mafre.
Para mi no tiene ningun significado sentimental este preojecto, fue como un reto conmigo misma.Y aunque cada vez tenga mas fuerza, ganas o curiosidad sigo con los mismos recursos y con la misma frase que me dieron como muro ''Mafre es una de las torres mas seguras, es imposible acceder''.
A si que sobre el projecto de la Sala Miró, ahora que tengo una mente receptiva a este estilo de arte, me parece un projecto muy atrevido y muy polemico.
¿Pero entonces, si te dejaran tirar el muro, una vez tubieras el aceptado, ya no lo tirarias?
si bien he entendido buscas que no te dejen y demostrarles su rigidez en los aspectos que has comentado.
Y por ultimo he de destacar que no estoy de acuerdo en que sea el artista quien tire el muro en el caso de que se tire, porque quiere tirar el muro, no la UB. asi que dejemoslo en manos de paletas.
Que el artista ya ha hecho su trabajo concreto.
Sheila B.
no me gusta mucho la idea de ANIBAL paraque lo haces¿? no es una novedad!!tiene algun sentido tirar una pared¿? diria yo que no buenoo creo que todo tenemos que hacer lo que deseamos pero no me gusta porque mucha gente no le encontrara el sentido,es muy frio,si tubiera un sentido algo en especial si fuese util te apoyaria pero no lo tiene bueno para ti si pero para otras personas pues no..
http://vimeo.com/3467548
saludos y nos vemos el martes.
Yo creo sinceramente que por el simple echo de querer darle un giro de 360º a la forma que estamos acostumbrados de contemplar y disfrutar de el arte, se ha creado una polémica de la cual Aníbal Parada se ha visto envuelto de una forma que lo favorece por la simple razón de que se hace notar, y cuanta mas gente se entere de su proyecto mas ideas se podran aportar con el fin de que este proyecto se acabe aciendo.
Jo crec que aqueta idea és molt per si sola... És difícil d'aconseguir, però tambè és veritat que l'ensenyament és molt monoton, seguint unes normes a vegades sense sentit o si, però continuen tallant les ales ...
Així doncs trobu que està molt bé que vulgui fer veure aquesta idea... Però la veritat el tema de la paret des de el principi ho he vist bastan complica...
Perquè tirar una paret i no exposar les persones que crean aquests límits? Les parets sempren estaràn en les nostres vides i per fer una mena de queixa per aquests límits jo construiria una altre paret amb les fotos d'aquelles persones que crean aquests límits.
dijous a la tarda Anibal Parada ha començat a enregistrar en video les idees dels alumnes , algunes mes pensadaes que altres ...interessants, mes o meys madures , impertinents ,,,,
...que hi farem es l 'adolescencia.
Tambe hem comtat amb la presencia de Manel Clot
que ha intervingut efusivament, donant un aire molt ms contemporani al nostre debat de sii es art o no es art alguna cosa i la classe ha semblat mes aviat d'un nivell mes universitari que escolar...
alguns no han entes gaire res pero temps al temsp... un dia faran el CILK...
miracles a Lourdes
gracies Manel
LA IDEA NO ES TIRAR UNA PARET, ES ENCONTRAR EL PUNTO DE INFLEXIÓN PERFECTO ENTRE LO SUBLIME, LO AUTOSUGESTIONABLE Y LA VOLUNTAD DE ENCONTRAR UNA RAZÓN PARA LLEVARLO ACABO, Y AUN CON TODO ESO LA IDEA NO SERÍA DICHA RAZÓN DE TIRAR LA PARET SINO LA POÉTICA DE HACERLO Y LA NECESIDAD EMPÍRICA DE ENCONTRAR UN DOMINGO ELITISTA Y SANGRIENTO PARA TIRARLA.
Es interesante el proceso. Me permito dejar un comentario, aunque no forme parte del proceso tal como está definido en el proyecto (seré otro de esos art lovers). Es interesante el proyecto en el sentido de que manifesta en su concepto la división, la fragmentación del sector artístico y la construcción de los procesos de legitimación.
Sin embargo, no deja de ser curiosa la forma de la intervención. Curiosa, porque "normalizada", en la más pura tradición del arte conceptual de esos 50 últimos años. ¿Lo más importante? El proceso. ¿Lo más relevante? El debate. Muy bien. La práctica de este proyecto se inscribe precisamente en dos líneas:
- en un tipo de práctica artística ya bien legitimada por las esferas institucionales y comerciales
- en un tipo de práctica artística fundamental y predominante en la enseñanza universitaria.
Mi pregunta es: ¿tanta pared habremos derrumbado?
YHS
Publicar un comentario