19/1/10

Iniciem diàleg sobre Inventari d'Art

El dilluns 18 es van trobar a l'Espai d'Arts els estudiants de l'IES Celestí Bellera amb la Mireia C. Saladrigues, autora d'Inventari d'Art, projecte que junt amb Sala Miró d'Aníbal Parada es presenta a l'exposició Art Lovers. Algunes controvèrsies a l'entorn de la topografia de l'art..

A partir d'aquí obrim converses i debat sobre el tema.

10 comentarios:

multimedia-visual dijo...

Vull destacar un aspecte d aquesta manera de fer les classes que em sopren dia a dia: els alumnes evolucionen amb els anys gracies a les noves tecnologies de la informacio i això fa que trobin d allo mes natural les practiques artistiques actuals .
Aixi d aquesta manera anem superant obstacles i podem parlar devant els treballs artistics i amb els artistes d 'una manera molt mes reflexiva i espontania alhora.
Com a professora em sento orgullosa de la seva actitud oberta que es essencial per el seu aprenentatge, cosa que em facilita i em motiva per portar a terme aquesta metodologia experimental i experiencial .
Sort en tenim que al especie evoluciona malgrat els obsolets programes educatius

Mireia c. Saladrigues dijo...

Bé, doncs mentres espero a que m'autoritzin per a pujar fotografies i altres arxius, llenço una pregunta:
Els cavalls que us trobeu només en veure el muntatge expositiu els va comprar la seva propietària en una reunió d'aquestes rollo "tupperware" on les persones reunides compren tuppers, electrodomèstics o, en aquest cas, aquesta senyora es va endur aquests cavalls. Si la seva propietària m'argumenta que això és art, vosaltres penseu el mateix?

Almodis Nogués dijo...

La meva opinió respecte al piset de la Mireia és que hauria de ser més gran, i potser que estigués en un lloc més rústic i no, a una sala d'exposicions.
Tot i això, opino que és interessant, i útil per aprendre una mica el que és art i el que no.
Acabo dient, que la exposició en sí, guanya pes, amb el fet de que siguin fotografies.

Marçal dijo...

Hola Mireia, en primer lloc et volia dir que la teva obra m'ha semblat interessant, crec que aquest projecte ha comportat molta feina i temps. Tot i la baixa participació s'ha pogut fer una bona exposició que ens dona molta informació sobre com es veu l'art, el nivell cultural... també em va agradar la simulació d'un pis amb els objectes penjats a les parets tot i que hi ha massa text i no dona temps a llegir-l'ho. Col.lavoraré en el projecte, cuan tingui les fotos del que considero art les penjo.

Mercè dijo...

A mi el que més em va agradar de l'exposició va ser que el tema va estar relacionat amb com es va exposar: els quadres de cada casa es van exposar en un pis petit i a cada habitació n'hi havia un que representava, per exemple, una habitació, un menjador, el rebedor,... També m'agrada el tema perquè es una manera de veure que considera per art cada persona i crec que així també els fa acostar-se una mica al tema ja que les ''protagonistes'' de l'exposició són les seves coses personals.

Roger dijo...

La meva opinió respecte al projecte de la Mireia és bona. És un projecte novedós, fàcil d'entendre i interpretar, i et permet endinsar-te en el pensament actual de la gent sobre el que és art.
La idea de reproduir un pis la trobo molt bona, segurament jo hauria penjat les descripcions a la paret, i crec que recrear una casa fa que l'exposició sigui més càlida, més original i més realista.
Trobo que és una manera de fer un "stop" a l'actualitat, parar els avenços objectius de l'art (art és això, allò, no) i dedicar un període de temps (fer la recerca d'informació i exposar-la)a la visió o pensament subjectiu del que és art, ja que crec que l'art no només és estètica, etc sinó que també són les percepcions que rep l'espectador quan pensa, escolta, mira, toca la peça artística.
Aquesta és, doncs la meva opinió vers al projecte de la Mireia. No tinc res més a afegir, ja que m'ha semblat un bon projecte.

roger dijo...

La meva opinió respecte el projecte de la Mireia és molt bona.
La idea de fer l'exposicó dins d'un petit piset és molt original i encertada. A mi no se'm hauria acudit mai, probablement hauria penjat les descripcions a la paret. Aquest fet, et permet endinsar-te a l'àmbit on està situada la peça a cada casa i juga amb l'espai fen-te imaginar la casa sencera, tot i que només hi ha deu peçes penjades, però el valor artístic de cada persona vers l'objecte que creuen que és art omple tot l'espai.
Aquest projecte permet endinsar-te a una part sovint oblidada de l'art. Actualment lúnic que veig i sento és: això és art, allò no. Crec que la paraula art s'ha omplert tant de significats, que no només s'ha de tenir en compte el que consideren els crítics sinó també la gent normal i corrent, una opinió que cada vegada es deixa més de banda.
És una manera de fer un "stop" amb els avenços de l'art i la visió objectiva d'aquest i donar tanta o més importància a la visió subjectiva, de cada persona, del que és art.

Mireia c. Saladrigues dijo...

Hola,
aniré responent els 3 últims comentaris en aquesta entrada:

1.Almodis, "el piset" no va poder ser més gran fer falta d'espai i de pressupost. Però no tant dde pressupost com de diàleg amb l'Espai de Roca Umbert. Perquè si hagués tingut més diners, els hagués usat en una millor il·luminació, per exemple.
Per altra banda, has de pensar en com "la construcció" dialoga amb l'espai. La "Sala d'Art" o el Museu d'Art Contemporani és un espai blanc (molt conegut com a cub blanc
i que sembla ser un espai neutre però que no ho és http://books.google.es/books?id=BuKbTXgDw2YC&dq=white+cube+o%27doherty&printsec=frontcover&source=bn&hl=ca&ei=lSRiS9_yK9S34gaM_Jj5Cw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CBgQ6AEwAw#v=onepage&q=&f=false). Almodis: creus que si "el piset" estigués al carrer o en un espai més rural faria el mateix efecte que en una "sala blanca"? O dit d'una altra manera, t'has trobat mai amb una exposició que et doni l'esquena quan entres a la sala?... pensa que lo primer que et trobes en entrar és un mur, una barrera que no et permet veure què hi ha en tota la sala... i és més, "la construcció" no té per res a veure amb les parets de la sala, ja que està disposada en diagonal i estna pintades de colors....

2. Hola Marçal: el projecte en sí no vol definir clarament què és art i què no. Tot al contrari, vol posar en dubte els arguments i les construccions, les convencions, per les que unes coses es consideren art o no.
En quant al projecte en general, és cert que ha requerit molt de temps i auda d'altres persones.

... i el text ha de ser-hi, tot i que si no vols, no cal que el llegeixis.

3.Mercè: el projecte es podria haver mostrat seguint criteris molt diferents, com per exemple, la tipologia d'obres d'art ensenyades.
Però en el cas d'haver de pensar en un format expositiu, no hi vaig trobar millor manera de fer-ho.

Mercè, creus que el protagonisme del projecte és "les coses" dels participants o "el debat", l'escletxa que vull provocar sobre els criteris de legitimació artística?

Mireia c. Saladrigues dijo...

Hola altre cop,
Roca Umbert ens ha habilitat un esdeveniment al Facebook perquè al blog no podem penjar fotografies ni àudios. Així doncs, a partir d'ara és millor que pengem tots els nostres comentaris allà.
Esdeveniment: Inventari d'art

Anónimo dijo...

Mireia, tot i que no he comentat fins ara(que ja és massa tard) en aquest blog, tenia la intenció de fer-ho i d'enviar-te el que mes valoro artisiticament a casa meva .
El que passa es que no tinc facebook, no en vull. I evidentment no me'l crearé sols per participar en el debat. M'agradaria que es busques una alternativa, a mi no s'hem acudeix cap, si vols proposar-ho tu. Si no et sembla be fesme arribar una resposta amb un correu a agirona@mail.bellera.cat i t'enviare les imatges.
Gràcies

Adrià