Hola a tots i totes novament. Espero que estigueu bé. Encetem ara la tercera xerrada del cicle que ens ocupa a Roca Umbert (26 de maig); una xerrada que en realitat parteix d'algunes de les qüestions que ja hem tocat a les altres dos.
Es tracta de fer-nos una pregunta, a partir d'una altra pregunta. La primera és: "Què es l'art per a Vostè?" Aquesta pregunta és molt peregrina. Ja vam veure a la primera xerrada que demanar-nos què vol dir lo "privat" o lo "públic" comportava un perill real d'empantanar-nos, per la qual cosa era molt més útil veure com funcionen aquestes categories en funció de les eines i contextos on "d'alguna forma" es visualitzen. Per tant, i seguint aquest mateix criteri, ens farem una segona pregunta, que també era ja present a la segoa xerrada sobre la funció de les imatges: "On podem constatar que les imatges esdevenen art?" Si adoptem aquest model d'aproximació, potser prendrem prou distància per a esbrinar quins són els mecanismes pels qual hi ha certes imatges que són artístiques.
Es una imatge artística, pel simple fet que el seu autor o autora així ho expressi? Hi ha imatges que no van ser considerades originàriament artístiques, però que ho han acabat sent.
Es una imatge artística, perque la veiem en un lloc "artístic", com ara un museu o una galeria? Podem experimentar respostes estètiques davant d'una obra d'art que no sembla "artística" perque no es troba al lloc "adequat"?
Com reaccionem davant d'imatges artístiques?
Com experimentem els llocs artístics?
Com funcionen els papers dels mitjancers artístics que serveixen per a apropar-nos a l'art?
Quina responsabilitat tenen els mitjans, pares i mares i professors a l'hora de prestigiar o desprestigiar l'art?
Es ara l'experiència artística una experiència turística i no de coneixement col.lectiu i local?
En el fons, per què l'art s'ha anat esvaïnt dels imaginaris socials com a espai de trobada en benefici dels museus?
Sí, ja sé. Moltes qüestions. Anem a poc a poc.
Per a començar avui, entrarem en un tema apassionant, al menys per a mi, i ho dic tant com a professional com també com a espectador: les transformacions en l'experiència dels públics als museus.
Us convido a veure les següents imatges:
 |
| H. Cartier-Bresson, Louvre, 1954 |
 |
| Elliott Erwitt, Museo del Prado, 1981 |
 |
| Alecio de Andrade, Le Louvre, 1969 |
 |
| Alecio de Andrade, Le Louvre, 1990 |
 | ||
Thomas Struth, Museo del Prado, 2005
|
 | ||||||
Thomas Struth, Hermitage, 2005
|
2 comentarios:
Hola Jorje i companyia,
molt suggerent el post. El comentaré properament. Però així de cop no volia estar-me de recomanar aquest article més que suggerent del Joan Fontcuberta sobre l'autoria i artisme en l'actual context de la fotografia (o postfotografia). Penso que vé al cas d'algunes de les reflexions que exposes i d'algunes de les fotografies que has penjat.
http://www.lavanguardia.com/cultura/20110511/54152218372/por-un-manifiesto-posfotografico.html
fins aviat,
ignasi
Gràcies Ignasi, m'havien parlat de l'article, però no l'havia llegit. Està rebé.
Publicar un comentario